L’Ajuntament de Girona fa un pas més per a la construcció de 50 habitatges de protecció oficial per al jovent a Can Gibert del Pla Aquest migdia, el consistori i  l’empresa concessionària Visoren SL han signat la cessió dels terrenys per tal que es puguin iniciar les actuacions. D’esquerra a dreta, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Girona, Annabel Moya; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el representant de l’empresa Visoren SL, Ramon Ruiz. L’Ajuntament de Girona ha fet avui un pas més per a la construcció de pisos de protecció oficial per al jovent a un solar del barri de Can Gibert del Pla, concretament als números 72-74 del carrer de les Agudes. Aquest migdia, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Girona, Annabel Moya, han signat amb l’empresa concessionària, Visoren SL, la cessió dels terrenys on s’hauran d’ubicar els edificis perquè es puguin iniciar les actuacions de la promoció, construcció i gestió dels habitatges.“Des de l’Ajuntament hem treballat per trobar solucions al repte de l’accés a l’habitatge, amb diverses accions encaminades a ampliar el parc d’habitatge públic. Aquesta promoció és especialment important perquè va destinada a la gent jove, perquè tinguin opció a tenir un lloguer assequible i tinguin facilitats per emancipar-se. Confiem que en tres anys aquests pisos siguin una realitat”, ha explicat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.En la mateixa línia, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Girona, Annabel Moya, ha afegit que “ens hem esforçat a impulsar i reactivar les polítiques d'habitatge a la ciutat, i hem portat a terme accions per garantir el dret a l’habitatge, donant resposta a l’emergència habitacional de la nostra ciutat” i ha recordat també que “aquesta promoció neix de la necessitat del jovent de poder emancipar-se sense que hagin de marxar de Girona”.L’edifici constarà de 50 immobles i un local. A més, hi haurà una persona que s’encarregarà de la gestió del bloc. Els pisos aniran destinats a joves de 18 a 34 anys i serà per a ús de domicili habitual i permanent. Cal destacar que únicament es podran llogar. Aquesta mesura pretén que els joves, un dels col·lectius que més difícil tenen accedir a un habitatge, es puguin quedar a viure a Girona.Pel que fa a la construcció de l’edifici, l’empresa té un màxim de 3 anys per aixecar-lo, a partir de l’atorgament de la llicència d’obres. En la contractació s’ha prioritzat que l’edifici es faci amb criteris de sostenibilitat. El termini del dret de superfície del solar municipal és de 75 anys i no inclou pròrroga. Així que un cop finalitzat el termini, la promoció revertirà a l’Ajuntament de Girona.Aquests edificis permetran ampliar el parc d’habitatge públic de la ciutat de Girona, que actualment compta amb uns 200 habitatges. Més informació

L’Ajuntament de Girona habilita una parada per a busos turístics a la Copa com a prova pilot La parada està ubicada al passeig de la Devesa, entre la rotonda del Pont de Pedret i el pont de l’avinguda de França. Estarà operativa de les 9 a les 21 h, de dilluns a diumenge, i tindrà espai per a tres vehicles Dues imatges de la nova parada per a busos turístics L’Ajuntament de Girona ha habilitat una parada per a busos turístics a la Copa com a prova pilot. En concret, l’espai està ubicat al passeig de la Devesa, entre la rotonda del Pont de Pedret i el pont de l’avinguda de França. S’ha suprimit un dels dos carrils de sortida de la ciutat de Girona d’aquesta via per establir-hi un punt on els autobusos puguin encotxar i desencotxar. La parada estarà operativa de les 9 a les 21 h, de dilluns a diumenge, i hi haurà espai per a tres vehicles.“L’objectiu d’aquesta mesura és continuar donant diverses portes d’entrada al Barri Vell i, d’aquesta manera, diversificar i redistribuir l’arribada de turistes per dinamitzar diferents zones comercials de la ciutat, com el barri de Pedret i el burg de Sant Pere. Estem davant d’una prova pilot i, en aquest sentit, treballarem conjuntament amb els operadors turístics un protocol per al bon funcionament del nou baixador. Finalment, aquest punt s’ha establert aquí atès que impactarà el mínim als veïns i veïnes de la ciutat” ha afirmat la tinenta d’alcaldia i regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, Glòria Plana Yanes.Aquests dies s’ha senyalitzat la parada, que estarà plenament operativa a partir d’aquest divendres, dia 31 de març. Des de llavors, els busos turístics podran aturar-se, durant un màxim de 15 minuts, en aquest nou punt perquè les persones que vinguin a visitar Girona puguin baixar o pujar del vehicle. Amb aquesta nova parada, la ciutat de Girona passarà a tenir dos punts on els busos turístics podran aturar-se uns minuts per encotxar i desencotxar: l’estació de busos de Girona i el passeig de la Devesa. Així mateix, la pujada i baixada de passatgers i passatgeres es podrà continuar realitzant a l’espai habilitat per a busos del Pavelló Municipal Girona – Fontajau, a banda d’efectuar-hi l’estacionament. El nou punt s’ha consensuat amb diversos operadors turístics de la ciutat. Així mateix, amb la voluntat de garantir el bon ús d’aquest baixador, s’establiran unes pautes de funcionament que inclouran, per exemple, el compliment de l’horari del baixador i el temps màxim establert per efectuar la càrrega i descàrrega de passatgers i passatgeres; el compliment de les mesures mediambientals; la prohibició d’aparcament, i la gestió de fluxos turístics vers el Barri Vell.  

L’Ajuntament de Girona ha posat a disposició de la ciutadania 452.017 unitats documentals durant el 2022 Es tracta de documents de diversa tipologia, procedents de la mateixa administració, de donacions de fons personals o de mitjans de comunicació locals amb els quals es mantenen convenis. En el marc del projecte del recurs web sobre les ajudes per al dot de les donzelles, es restaurarà la bossa de tela anomenada “Bossa de les 12 donzelles”. D’esquerra a dreta, el cap de la Secció de Documentació Fotogràfica i Audiovisual, David Iglésias; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el cap de l’SGDAP, Lluís-Esteve Casellas, i l’arxivera a l’Arxiu Històric, Anna Gironella.  L’Ajuntament de Girona, a través del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP), ha tractat 452.017 unitats d’informació durant el 2022 amb l’objectiu de posar el material a disposició de la ciutadania. Es tracta de documents de diversa tipologia, procedents de la mateixa administració, de donacions de fons personals o de mitjans de comunicació locals amb els quals es mantenen convenis. Aquest matí, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el cap de l’SGDAP, Lluís-Esteve Casellas; el cap de la Secció de Documentació Fotogràfica i Audiovisual, David Iglésias, i l’arxivera de l’Arxiu Històric Anna Gironella han presentat la tasca del servei durant el 2022, que es tradueix en 494 accions d’acord amb el Pla Estratègic 2019-2023. "No és per casualitat que aquest servei sigui un referent mundial, sinó que és pel compromís del govern municipal destinant una bona partida pressupostària a l’arxiu i també per tenir al capdavant professionals que treballen en el coneixement, per adquirir-lo i transferir-lo. La tasca de l’arxiu és una ciència poc reconeguda, però no ens podem oblidar que és la nostra memòria. Com explicarem qui som i d'on venim si no tenim uns arxius ben treballats? També vull posar en valor l'esforç extraordinari d'obrir les portes de l'arxiu a la ciutadania, i la confiança que aquesta té cap al servei a l’hora de cedir el seu patrimoni”, ha afirmat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.   Entre el material tractat, destaquen els 24.399 documents fruit de la intervenció, entre d’altres, del fons de l’Ajuntament de Girona i dels fons personals de Maria Àngels Feliu, Guillem Soler Gatvillaró i Josep Tharrats. També tenen un pes rellevant els 380.148 documents procedents dels fons fotogràfics Valentí Fargnoli-Arxiu Mas i Marcel Prats i els audiovisuals de Televisió de Girona i Ràdio Girona, entre altres. A més, cal destacar la feina desenvolupada a la biblioteca especialitzada de l’Arxiu Municipal de Girona, on s’ha intervingut sobre 11.225 publicacions entre monografies i premsa històrica. La gran majoria d’aquests documents són accessibles en línia a través de la web de l’SGDAP i això s’ha traduït en un total de més d’un milió de pàgines consultades i més de 45.000 persones usuàries, que s’han de sumar a les 3.554 consultes ateses i 4.159 sol·licituds de reproducció.D’altra banda, s’ha publicat un recurs web per catalogar conjuntament amb la ciutadania més de 300 documents sobre ajudes per al dot de donzelles. Entre aquest material hi ha una bossa de tela d’on, per atzar, el dia de Cap d’Any, s’extreia el nom de la noia que rebria el dot. Ara aquesta peça es restaurarà. Es tracta d’un petit sac de roba de color beix, de 26,5 per 19 cm, en la qual se li va cosir una etiqueta en pergamí que diu “Bossa de les 12 donzelles”. En matèria de protecció de dades, s’han dut a terme 171 serveis generats a partir de 26 accions d’assessorament, valoració de casos, gestió d’incidències o regulació del tractament de dades, entre altres. La creixent importància d’aquest tema i la permanent regulació de la qual és objecte posen de manifest la necessitat de consolidar aquesta funció com a secció dins el mateix servei, per tal de donar una resposta adequada als nous reptes que es plantegen. Pel que fa a les activitats de difusió, s’ha dut a terme la 17a edició de les Jornades Imatge i Recerca, que han recuperat el caràcter presencial després del parèntesi ocasionat per la pandèmia i en les quals han participat 159 persones. També s’ha celebrat la 17a edició del cicle de Conferències a l’Arxiu Municipal, que reuneix cada any diversos ponents de prestigi per tractar un tema relacionat amb la ciutat. Les conferències i altres actes presencials organitzats han aplegat prop de 500 persones. Per altra banda, el Servei de Publicacions ha editat o coeditat 16 llibres. L’SGDAP, juntament amb el Servei de Sistemes i Tecnologies de la Informació, ha refermat el seu compromís amb la modernització de l’administració amb el desenvolupament de la nova plataforma de gestió d’expedients (RITA) que, entre altres avenços, millora ostensiblement l’eficàcia de la gestió administrativa. En aquest sentit, cal destacar que l’any passat l’Ajuntament de Girona va obtenir el primer lloc en els Reconeixements de Maduresa Digital 2021, en la categoria de municipis de més de 50.000 habitants, per quart any consecutiu. La cooperació, tant en l’àmbit de la mateixa administració com amb altres organismes i entitats nacionals i internacionals, ha estat des de sempre un dels eixos principals que ha marcat la política d’actuació de l’SGDAP. En l’àmbit internacional, destaca la participació en projectes europeus sobre patrimoni documental audiovisual com WEAVE, Europeana Sports i el canadenc InterPARES, sobre intel·ligència artificial. En el terreny professional, el personal de l’SGDAP ha continuat participant en diversos organismes internacionals, cinc dels quals vinculats al Consell Internacional d’Arxius (ICA): PCOM, CCAAA, PAAG, el Comitè Executiu de la Secció d’Arxius Locals, Municipals i Territorials (ICA-SMLT) i l’Expert Group on Management of  Physical and Electronic Records (ICA-MPDR). Finalment, el reconeixement internacional a la tasca duta a terme pel conjunt de l’equip de l’SGDAP ha quedat reflectit, també, en la concessió a títol individual de l’ICA-Fellow i, sobretot quant a equip, l’Emmet Leahy Award, a Joan Boadas, cap del servei fins a 31 de desembre de 2022.Per a més informació podeu consultar el dossier de premsa.  Memòria SGDAP 2022

“Rius de llibres” obre un punt de distribució a la Piscina Municipal de Santa Eugènia - Can Gibert del Pla Es tracta d’una iniciativa conjunta entre l’Ajuntament de Girona i l’entitat Connexió Papyrus que té com a objectiu apropar els llibres i la lectura a llocs d’afluència ciutadana Imatge del nou punt de distribució de llibres a la Piscina de Santa Eugènia - Can Gibert del Pla El projecte “Rius de llibres” ha obert avui un nou punt de distribució de llibres de segona mà a la Piscina Municipal de Santa Eugènia - Can Gibert del Pla. L’Ajuntament de Girona i l’entitat Connexió Papyrus, impulsores de la iniciativa, han decidit reubicar l’espai que hi havia al Campus de Montilivi de la Universitat de Girona (UdG) i instal·lar-lo a l’equipament esportiu, on esperen que hi hagi més afluència de públic. Fins ara, aquesta zona de la ciutat encara no comptava amb cap punt de distribució. L’altre espai de la UdG on es distribuïen llibres, situat a la biblioteca del Campus del Barri Vell, compta amb bones xifres d’ús i es mantindrà. Per tant, la ciutat compta a hores d’ara amb sis punts de distribució: l’estació d’autobusos, el Centre Cultural La Mercè, el Complex Esportiu GEiEG de Sant Ponç, el Campus del Barri Vell de la UdG, el Mercat del Lleó i la Piscina Municipal de Santa Eugènia – Can Gibert del Pla.“El nostre objectiu és que els llibres quedin a disposició de la ciutadania i promoure la lectura des de la visió de la reutilització d’un bé cultural com és el llibre”, ha assegurat el vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats, qui ha destacat “la necessitat de garantir l’accés lliure i universal a la cultura”.“Rius de llibres” té com a objectiu apropar els llibres i la lectura a llocs d’afluència ciutadana, allargant la vida útil dels llibres gràcies a la seva reutilització i distribució des de diversos espais de la ciutat. La proposta intenta adaptar els llibres que s’ofereixen a les característiques del lloc on s’ubica el punt.Des que va arrencar, s’han lliurat més de 60.000 llibres, 6.000 només en l’últim trimestre, tota una fita en la tasca de promoure el llibre i la lectura entre els ciutadans i ciutadanes de la ciutat. El punt de distribució més recent, que es va obrir al Mercat del Lleó a principis d’any, ha tingut molt bona acollida i ja ha permès distribuir uns 1.300 llibres.El projecte funciona de la següent manera: Papyrus proporciona els llibres i l’Ajuntament prepara els punts amb les prestatgeries i garanteix que els llibres arribin als diversos espais. Per la seva part, les entitats acollidores cedeixen la zona per a la ubicació de les prestatgeries, les mantenen en ordre i assumeixen la tasca de reposar els llibres. En cadascun dels punts del projecte es poden recollir de forma gratuïta els llibres que s’hi vagin deixant, però no és un espai per dipositar-ne.Connexió Papyrus és una associació cultural sense ànim de lucre del municipi de Celrà. Té com a objectius recollir llibres usats per redistribuir-los i també promoure activitats i projectes culturals i socials. L’Ajuntament de Girona i Connexió Papyrus col·laboren habitualment, ja que aquesta entitat és una de les que rep fons de les biblioteques municipals que es donen de baixa i que poden ser d’interès en la tasca que porten a terme. A més, és un dels llocs on s’adrecen les persones que tenen interès a fer donacions de fons particulars que no tenen cabuda a les biblioteques. Podeu consultar més informació sobre la iniciativa “Rius de llibres” al web municipal. 

Pas endavant per les obres de la plaça d’Espanya amb la tramitació de les expropiacions Després de diferents reunions, finalment Adif ha publicat avui la necessitat d’ocupació de 13.634 m2 de terrenys municipals per poder tirar endavant el projecte Imatge virtual del projecte de la plaça d’Espanya Pas endavant per executar les obres de reforma de la plaça d’Espanya, després que Adif hagi publicat avui l’anunci per tirar endavant l’expropiació de 13.634 m² de terreny de l’Ajuntament de Girona en aquell sector. D’aquesta manera, l’Estat podrà ocupar aquest espai per poder-hi desenvolupar el projecte que li va presentar el consistori el desembre del 2018. Els terrenys municipals afectats són al carrer de la Creu (483 m²), al carrer de Pierre Vilar (7.488 m²) i a la mateixa plaça d’Espanya (5.597 m²), i 66 m² més al voltant de la plaça. Adif ocuparà tots aquests terrenys, que tornaran a mans del consistori un cop s’hagin acabat els treballs i s’hagi recepcionat l’obra.El tinent d’alcaldia i regidor d’Urbanisme i Activitats de l’Ajuntament de Girona, Lluís Martí, ha destacat que aquest pas arriba després de diverses reunions, en les quals finalment es va acordar tirar endavant amb el projecte compromès. “Aquest és un projecte clau per a la ciutat, perquè es tracta d'un espai cèntric que fa de ròtula entre barris, i que a la vegada dona la benvinguda a la gent que arriba a Girona en tren. Ja fa massa anys que està pendent de la intervenció de l'Estat, que no l'ha tingut com una prioritat. Des de l'Ajuntament vam fer en el seu moment un projecte tenint en compte l'opinió dels veïns i veïnes, i les funcions que ha de tenir la plaça com a espai públic i també de cara a la mobilitat. Portem molts anys insistint en la necessitat de desbloquejar el projecte, i vam sortir de les últimes reunions amb bones perspectives, que ara es confirmen, ja que Adif fa un primer moviment en la bona direcció perquè sigui una realitat. Lamentem el retard, però ara del que es tracta és d'intentar accelerar el projecte perquè tant els veïns i veïnes com també les persones usuàries de l'estació en puguin gaudir”, ha afirmat el tinent d’alcaldia. El projecte inclou la millora de la cohesió amb la ciutat, l’augment de la seguretat i la creació d’un espai versàtil. En relació amb l’espai públic, el projecte prioritza la conversió de la plaça en un espai diàfan, ampli i accessible, flexible i apte per a diferents usos, que té el carrer de Barcelona com a eix vertebrador de la zona. La reforma també pretén convertir el carrer de Bailén en un carrer exclusiu per a persones vianants, deixant pas només a vehicles de serveis i de veïns i veïnes per accedir als guals. També es preveu l’eliminació d’un punt negre de sinistralitat a la ciutat, localitzat en el gir a l’esquerra del carrer de Barcelona cap a l’estació, aproximadament a l’altura del carrer de Tomàs de Lorenzana. Pel que fa al paisatge urbà, el projecte incorpora la voluntat de millora de la cohesió urbana i social en aquest punt de la ciutat. Es planteja una ordenació viària versàtil, que pugui permetre canvis en el temps i modificacions temporals amb motiu d’obres i altres urgències. La intermodalitat també és un aspecte que es té en compte, ja que es mantindrien els aparcaments de Girocleta i de bicicletes, es disposaria d’una parada de bus urbà àmplia i hi hauria dues zones per accedir amb vehicles per encotxar i desencotxar. La linealitat del nou disseny evitaria la creació d’espais que afavorissin els estacionaments indeguts i les dobles fileres.El projecte proposa un espai per a vianants ampli i garantir l’itinerari natural de la plaça cap a l’Eixample d’una forma directa, segura i còmoda, connectant amb el carrer de Tomàs de Lorenzana i amb la plaça del Poeta Marquina.  

El BxCat, la fira catalana de blockchain i metaversos es consolida a Girona Aquest 2023 l'esdeveniment es concentrarà en un sol dia, i es tractaran temes com les criptomonedes, els NFTs, els metaversos o la sostenibilitat vinculada a la tecnologia blockchain, entre d'altres El CBCat (Centre Blockchain de Catalunya), ha anunciat la tercera edició del BxCat, la fira catalana de blockchain i metaversos, que tindrà lloc el pròxim 17 de maig a l'Auditori Palau de Congressos de la ciutat de Girona, coincidint amb el “Temps de Flors”, el celebrat festival que omple la ciutat de flors i color. L'organització espera més de 500 assistents, una quarantena de ponents i trenta empreses expositores.L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha manifestat la satisfacció que suposa que aquesta fira es consolidi a Girona: “És important acostar les últimes novetats tecnològiques a tot el teixit productiu i social de la ciutat, perquè aquesta és la base sobre la qual construir el progrés del dia de demà. Tenir el Centre Blockchain de Catalunya a Girona ens permet precisament això, i aquest congrés n’és una de les conseqüències, generant un ecosistema que afavoreix tot el sector tecnològic que s’està consolidant a Girona”.L'esdeveniment té l'objectiu de difondre la blockchain, les tecnologies descentralitzades i els metaversos a la societat catalana i el seu teixit empresarial, per tal de promoure'n l'adopció i esdevenir un país capdavanter, pioner i innovador. Es tracta d'un esdeveniment pensat per acollir professionals i empreses amb poc coneixement d'aquesta tecnologia, amb ponències i taules rodones protagonitzades per experts, però que tenen la missió de fer el contingut accessible per al públic no tecnòleg.“És vital que les empreses de Catalunya entenguin els beneficis i els casos d'ús de la tecnologia blockchain, només així aconseguirem que l'adoptin”, ha comentat Albert d'Anta, responsable del CBCat. “En la darrera edició, els metaversos ja van adquirir un gran protagonisme en l'esdeveniment, i enguany no serà diferent. Des del CBCat defensem que la tecnologia blockchain és essencial per a l'existència dels metaversos: per la creació d'una economia o per als actius digitals que els usuaris han de poder adquirir i intercanviar dins aquests entorns,” ha afegit d'Anta. L'eix central de la fira són les conferències i taules rodones, que tindran lloc a la sala simfònica de l'Auditori Palau de Congressos de Girona, però també hi haurà activitats de networking per als assistents; una zona d'exposició, on l'organització espera una trentena d'empreses que duran a terme demostracions dels seus productes, i un escenari secundari on aquestes empreses podran presentar-se al públic.“Les empreses han de veure que apostar per la blockchain és apostar per la seguretat i la transparència del seu negoci. En un context on, malauradament, els ciberatacs estan a l’ordre del dia, invertir per implementar solucions digitals descentralitzades és clau i essencial per garantir la seguretat del nostre funcionament” ha afirmat Mònica Roca i Aparici, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona. “De fet, aquesta transparència que ens proporciona la blockchain ens permet contribuir a construir processos més ambientalment sostenibles mitigant els efectes del canvi climàtic” ha afegit Roca i Aparici.Per la seva banda, Jordi Xargay, diputat responsable de les àrees de Xarxa Viària i Noves Tecnologies de la Diputació de Girona, ha assenyalat que “estem parlant d’un esdeveniment referent al nostre país que ajuda a donar a conèixer i a difondre aquesta tecnologia d’avantguarda fins fa poc desconeguda i que es troba, cada dia més, en les nostres vides. La Diputació de Girona treballa per convertir la demarcació en una regió adaptada a les noves tecnologies perquè aquest és un motor de progrés i dinamització econòmica del territori. I ho fem amb la voluntat d’arribar a tots i cadascun dels municipis gironins per afavorir la igualtat d’oportunitats”.Les entrades de l'esdeveniment ja es poden comprar al web del BxCat a partir de només 13 €. 

El MOT 2023 clou amb 1.760 assistents que posen la màxima nota al festival El MOT 2023 posa el punt i final després de dues setmanes de converses literàries a Girona i a Olot. La novena edició del MOT ha tractat la por des de diversos gèneres literaris. Autors com Fàtima Llambrich, Massimo Carlotto, Jorge Volpi, Bonnie Jo Campbell o Carlota Pereda han passat per les dues ciutats per conversar sobre la por a través de la literatura. La novena edició del MOT, Festival de literatura Girona-Olot, sota el lema "Pànic. Literatura i por", ha acabat avui amb un gran èxit de públic. Un total de 1.760 persones han participat a les dotze converses i als dos Ver-MOT.El públic ha valorat amb la màxima nota el MOT 2023, en les enquestes que s'han repartit entre els assistents. També s'ha fet palès que més de la meitat del públic assisteix almenys a tres converses del festival i que hi ha moviment de públic d'Olot cap a Girona i viceversa. Tot plegat, són indicatius de la bona acollida que té el festival i de la capacitat d'atracció de públic.D'altra banda, gràcies a la varietat de les converses, el MOT 2023 ha guanyat nou públic que s'han apropat a les seus del festival per diferents motius que van enllà de la literatura, ja sigui perquè la temàtica els interessava en particular o bé per l'idioma amb el qual es feia. En aquest sentit, per exemple, en aquesta edició han participat activament els alumnes d'italià de l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, així com la Llibreria Linguae de la mateixa ciutat Girona, va promoure un Club de lectura en italià en què van llegir una obra de Massimo Carlotto, i després van assistir a la conversa.Per la seva banda, les llibreries que han participat al festival han manifestat que han tingut un bon volum de vendes, fet que confirma que el MOT desperta l'interès per la lectura.El comissari Àlex Martín Escribà assenyala que el gran objectiu del festival s'ha aconseguit. "Hem analitzat la por des de diverses òptiques i perspectives tant individuals com col·lectives i l'hem viscuda a través del dolor, la vulnerabilitat, la fòbia, l'angoixa, la malaltia i la mort entre moltes altres". D'altra banda aquesta edició ha destacat per ampliar les disciplines artístiques més enllà de la literària amb la presència de la por al món del cinema, el teatre i la novel·la gràfica.Les directores del MOT, Judit Badia i Glòria Granell han destacat l'elevat nivell dels escriptors participants tant en les seves novel·les com en les intervencions a les diferents converses.Destaquen també la participació dels moderadors els quals han fet una excel·lent tasca. Les directores, s'han mostrat molt satisfetes del desenvolupament de tot el festival MOT i de la bona acollida per part del públic: "Tot plegat ha creat una atmosfera propera a l'escenari i també connexió amb el públic".Bona acollida al primer MOT, als pròlegs i als clubs de lecturaLes altres activitats del festival també han tingut una bona resposta per part del públic. Més de 100 persones van assistir als pròlegs de Girona i d'Olot; prop de 300 estudiants van passar per les dues jornades del MOT INS i 500 pel MOT Escoles, que era el primer cop que es feia, i 100 persones vanparticipar als clubs de lectura Llegim el MOT. D'altra banda, els vídeos de Les Veus del MOT tenen més de 1300 visualitzacions.En total doncs, es podria dir que prop de 4.260 persones han tingut un contacte amb el festival Mot i, per tant, amb una activitat literària.El MOT no s'acaba aquíTot i que les converses i les activitats del MOT 2023 han arribat a la seva fi, l'estela del MOT continua. Totes les converses es poden veure íntegrament al canal de Youtube del festival i es pots consultar i descarregar des del web La Guia de lectura del MOT 2023, en la qual s'hi recullen les principals recomanacions literàries dels participants de l'edició d'enguany del festival.MOT 2023Comissariat per Àlex Martín Escribà, el MOT 2023 ha portat per lema "Pànic. Literatura i por", i s'ha tractat la literatura com a eina per aproparnos a les nostres pors sense prendre mal. Una emoció indescriptible i polimòrfica que la podem experimentar en forma d'angoixa, pànic, fòbia, inquietud, dolor o bé de vulnerabilitat.Sobre el Festival MOTEl MOT és un festival literari organitzat conjuntament per l'Ajuntament de Girona i l'Ajuntament d'Olot que es porta a terme cada any a principis de primavera. És un projecte de divulgació literària que acosta els escriptors als lectors i duu a les comarques gironines primeres figures nacionals i internacionals de l'àmbit literari. Precisament, les seves característiques fonamentals són la cerca de l'excel·lència en la qualitat dels autors i la proximitat amb el públic. El festival cada any escull unàmbit temàtic que serveix de fil conductor de l'edició i ofereix una programació d'actes literaris de la mà d'escriptors i intel·lectuals de referència.Per a més informació: www.festivalmot.cat  

Arriba la quarta edició del cicle A prop amb 23 propostes d’artistes emergents del territori La programació tindrà lloc del 12 d’abril al 5 de juliol en 12 equipaments municipals de 7 barris de Girona i inclou propostes de diferents àmbits artístics, totes gratuïtes Fotografia de la roda de premsa d’avui. D’esquerra a dreta, el vicealcalde, Quim Ayats, i el tècnic de Cultura Aniol Casadevall. La quarta edició del cicle A prop arribarà aquest proper mes d’abril a Girona amb 23 propostes que donaran a conèixer nous projectes del talent emergent de les comarques gironines. L’esdeveniment recupera el calendari primavera-estiu habitual i està previst que, a la tardor, surti la nova convocatòria artística per tal que més projectes emergents puguin presentar la seva proposta de cara a l’edició del 2024.Aquest matí, el vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats; el vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, que ha intervingut a través d’un vídeo, i el tècnic responsable de l'Oficina de Foment de les Arts de l’Ajuntament de Girona, Aniol Casadevall, han presentat l’edició d’enguany. La programació tindrà lloc del 12 d’abril al 5 de juliol en 12 equipaments municipals de 7 barris de Girona i inclourà actuacions de diferents àmbits artístics (arts escèniques, música i arts visuals), totes gratuïtes.Concretament, les propostes es podran veure al Centre Cívic Onyar, al Centre Cívic Ter, al Centre Cívic Sant Narcís, al Centre Cívic Pont Major, al Centre Cívic Pla de Palau, a la Biblioteca Antònia Adroher, a la Biblioteca Just M. Casero, a la Biblioteca Ernest Lluch, a la Biblioteca Salvador Allende, al Centre Cívic Santa Eugènia, a l’Espai Cívic de Can Gibert del Pla i a L’Estació Espai Jove. “Destacar sobretot del cicle A prop el seu compromís amb la creació més jove, del territori i dels barris de la nostra ciutat. També vull mencionar la importància de potenciar la xarxa d’espais d’exhibició que ja tenim a la ciutat per tal d’acostar la creació local a la ciutadania, i alhora, intentar donar resposta a les dificultats dels creadors més joves a tenir espais de difusió que els faciliti el contacte amb els seus públics”, ha destacat el vicealcalde i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Quim Ayats.Per la seva banda, el vicepresident i diputat de Cultura, Albert Piñeira, ha explicat que "aquest cicle és, sobretot, una plataforma d'oportunitat pels i les artistes emergents, un aparador per tots aquells creadors i creadores que no tenen al darrera una llarga trajectòria professional i que a través del cicle A Prop poden mostrar les seves propostes".En la convocatòria artística 2023 es van presentar un total de 240 propostes d’artistes emergents del territori, d’entre les quals una comissió tècnica formada per persones especialistes dels diferents àmbits artístics en va escollir 23.De la vintena de propostes seleccionades, 14 són actuacions musicals (Noriko i Ferran, El Güeno, L’Arannà, Shazuno & Doux, 97 Onzas, 4gami, Tropiko, Gavin Buckley, Ric Ric!, Oriol Tonietti, Trio Tico, Trobador, Bullitt i Estruç), 8 espectacles són d’arts escèniques, amb representacions de dansa, teatre, circ i poesia, majoritàriament destinades a un públic familiar (Shalott, Rúbrica Teatre, La Sola Cia., Cia. PerNassos, Aram Sempervivens, Daura Mangara, Frobvia i el Projecte I.G.L.U, entre d’altres), i 1 proposta és d’arts visuals. Es tracta de l’exposició “Cartografia Espais Púb(l)ics”, de La Noia del Monyo, un projecte que parteix de la recerca i catalogació de grafits amb contingut sexual i de gènere de diverses ciutats.El cicle A Prop es va iniciar el 2020, en plena pandèmia, com a prova pilot en el marc del Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) “Indústries Culturals i Creatives de Girona i el seu entorn territorial”, un projecte cofinançat en un 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. El cicle A prop està organitzat per l’Ajuntament de Girona amb el suport de la Diputació de Girona i el patrocini de Damm. La gestió executiva del cicle va a càrrec de Baowatt.L’esdeveniment ofereix una programació cultural de petit format que porta als barris de la ciutat de Girona propostes artístiques de creadores i creadors emergents de les comarques gironines. Els centres cívics, biblioteques municipals i l’Estació Espai Jove es converteixen durant uns dies en l’aparador de propostes culturals fresques i de proximitat.Podeu consultar la programació al web de l’A Prop, a les xarxes socials municipals de Girona Cultura i al perfil d’Instagram del cicle, @aprop_gi. També us podeu descarregar el dossier de premsa en aquest enllaç.   Acció desenvolupada en el marc del PECT Indústries Culturals i Creatives de Girona i el seu entorn territorial. Un projecte liderat per l’Ajuntament de Girona, cofinançat en un 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i en un 25% per la Diputació de Girona.

L’Ajuntament de Girona aprova el projecte de reforma del Xalet Soler per convertir-lo en la Casa de la Tecnologia L’objectiu és transformar aquest equipament en l’epicentre de la divulgació científica de la demarcació. Les actuacions compten amb finançament dels Fons Next Generation L’Ajuntament de Girona ha aprovat inicialment avui per Junta de Govern Local el projecte de reforma del Xalet Soler, situat al carrer de Barcelona, per convertir-lo en la futura Casa de la Tecnologia. L’objectiu és transformar aquest equipament en l’epicentre de la divulgació científica de la demarcació. Ara el projecte se sotmetrà a informació pública per després aprovar-lo definitivament i treure a licitació les actuacions. “Aquest és un projecte de ciutat, perquè a partir de la reforma del Xalet Soler el que farem és donar un impuls a les vocacions científiques i tecnològiques, en un moment imprescindible perquè és evident que el progrés de les ciutats va en aquesta direcció. Tenim moltes iniciatives per potenciar les noves tecnologies, i disposar d'un lloc físic que faci de nexe de totes les propostes que hi ha en marxa serà sens dubte un pas endavant que impactarà sobre el conjunt de Girona. Amb l'aprovació feta avui, estem cada vegada més a prop que la Casa de la Tecnologia sigui una realitat”, ha afirmat el tinent d’alcaldia i regidor d’Urbanisme i Activitats de l’Ajuntament de Girona, Lluís Martí. L’equipament estarà pensat per a la ciutadania i enfocat a potenciar sectors econòmics que poden contribuir en el desenvolupament de la ciutat en el futur. El projecte, redactat pel Consell Comarcal del Gironès i validat pels serveis tècnics municipals, preveu que les instal·lacions de l’edifici siguin eficients energèticament i ambientalment, amb la intenció d’arribar a un consum d’energia gairebé zero. El projecte es realitzarà en dues fases. En la primera fase, es reformarà l’edifici principal i s’hi instal·laran els elements necessaris per fer-lo accessible per a tothom. Per guanyar espai i comoditat, tant les escales com els ascensors i lavabos accessibles es construiran en un lateral de l’edifici. En una segona fase, es preveu aixecar una sala polivalent annexa a l’edifici principal. Del xalet original se’n conservaran l’estructura exterior, la façana, i elements d’interès i d’ofici, com puguin ser els balcons i terrasses, els objectes de ferro forjat o ceràmica, així com la xemeneia de la planta principal. També es respectaran les quatre plantes actuals, que tindran un total de 732 m2 de superfície útil i 974 m2 de superfície construïda.A la planta baixa, amb 297 m2 útils, s’hi ubicarà la seu gironina del Museu de les Matemàtiques. El servei l’oferirà la Fundació Museu de les Matemàtiques, a través d’un conveni amb l’Ajuntament de Girona. La primera planta, amb 201 m2 útils, serà inicialment un espai diàfan preparat per acollir-hi diversos tipus d’activitats com ara oficines de cotreball digital i tecnològic. Les utilitats específiques que tindrà aquest pis es decidiran en funció de les necessitats que es detectin des de l’Àrea de Promoció Econòmica del consistori en col·laboració amb entitats i empreses de la ciutat. El semisoterrani acollirà tallers per a la ciutadania i l’alumnat, especialment centrats en matemàtiques i robòtica, tot i que es destinarà també a l’emmagatzematge. S’hi ubicaran la sala de màquines per al funcionament de l’edifici i dependències municipals per a l’equip tècnic dedicat al foment de la tecnologia. Seran un total de 153 m2 útils. Finalment, les golfes, de 81 m2, funcionaran com a espai polivalent i per guardar arxius i materials.El jardí tindrà una funció destacada, ja que actuarà com una extensió del Museu de les Matemàtiques, i s’hi podran fer jocs amb els grups o famílies que visitin l’equipament. A més, serà públic i obert a la ciutadania, de manera que servirà com a zona de pas i de descans per als veïns i veïnes.Cal destacar que el projecte s’ha redactat amb criteris d’eficiència energètica i ambiental, per tal d’arribar a un consum d’energia gairebé zero. Entre altres aspectes, l’edifici comptarà amb plaques fotovoltaiques i un sistema de climatització per terra radiant amb producció de calor per energia geotèrmica. La il·luminació interior també serà eficient gràcies a l’aprofitament de la llum natural i a la instal·lació de lluminàries de LED i de detectors de presència en espais d'ús ocasional. A banda, s’aïllaran tots els tancaments, les obertures seran del tipus passivhaus i es renovarà l’aire per aconseguir la distribució de la calor. També serà eficient quant a gestió de l’aigua, ús de materials, generació de residus, adaptació al canvi climàtic i protecció de la biodiversitat.El cost del conjunt de les obres està valorat en 1.469.036,68 euros, dels quals 1.203.399,95 corresponen a la primera fase de la reforma i, 265.636,73, a la segona. El projecte de remodelació està cofinançat amb una ajuda de 683.780,61 euros provinent del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència convocades pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana amb càrrec als fons Next Generation de la Unió Europea.El Xalet Soler es va construir entre els anys 1940 i 1941 i és obra de Ricard Giralt. La casa ocupa una parcel·la de 2.626 metres quadrats, amb 775 metres quadrats de superfície construïda i l’edifici està catalogat per l’Ajuntament de Girona. 

Girona apagarà demà els llums de l’Ajuntament, la Catedral i  la basílica de Sant Feliu amb motiu de l'Hora del Planeta El consistori s’ha adherit, un any més, a la campanya que organitza l'ONG WWF que té per objectiu conscienciar sobre els efectes del canvi climàtic.  Girona apagarà demà dissabte, dia 25 de març, els llums exteriors de l’Ajuntament de Girona, de la Catedral i de la basílica de Sant Feliu. El motiu és l'adhesió de la ciutat a la campanya l’Hora del Planeta de l’ONG WWF, la qual té com a objectiu que la població prengui consciència sobre els efectes del canvi climàtic. Igual que Girona, diferents ciutats i pobles d’arreu del món apagaran els llums dels principals edificis i monuments durant una hora, de les 20.30 h a les 21.30 h. Amb aquesta acció es convida a tothom a apagar els llums i els electrodomèstics de les llars per així reduir significativament el consum elèctric durant aquesta hora.Amb l’adhesió a la campanya, l'Ajuntament de Girona fa seus els principis que mouen l’acció. Aquesta dècada ha de ser el punt d'inflexió en el qual es reconegui el valor de la natura i prioritzar la seva recuperació juntament amb el clima.  En aquest sentit, des del consistori es treballa amb el Pla d'Acció pel Clima i l'Energia Sostenible aprovat l'any 2017, el qual recull 27 accions de mitigació del canvi climàtic i 17 accions d'adaptació, que al llarg d'aquest temps s'ha anat seguint i actualitzant.Per fer front a l'emergència climàtica, s'ha iniciat l'elaboració del Pla de Transició Ecosocial com a estratègia de ciutat que pretén anar més enllà dels temes mediambientals. Un grup motor, format per representants de les entitats i de l'Ajuntament, ha dissenyat un procés participatiu amb la ciutadania que ha de portar a l'elaboració de l'estratègia de ciutat. En aquests moments s’està finalitzant el procés participatiu.A més, l’any passat es va aprovar el GiroNat, un projecte compartit de ciutat, perdurable i demostratiu, que impulsa la biodiversitat i la infraestructura ecològica com a eixos vertebradors d'un gir de 180 graus cap a una renaturalització urbana, transformant Girona en una ciutat més verda, resilient i saludable. Aquest projecte és finançat amb els fons europeus Next Generation. Més recentment, el 14 de febrer es va aprovar un plec de mesures per pal·liar l'emergència climàtica i ser més eficients energèticament en els equipaments municipals. Amb aquesta acció, l'Ajuntament de Girona pretén ser més eficient en l'ús dels recursos energètics, disminuint el consum de derivats del petroli i del carbó en la producció d'energia elèctrica. L'Hora del Planeta va néixer a Sidney l'any 2007 com a gest simbòlic per cridar l'atenció sobre el problema del canvi climàtic. Des de la primera edició, la campanya s'ha convertit en un dels moviments ambientals més grans del món, oferint un altaveu a milions de persones i milers d'empreses i institucions que sumen més de 200 països.